La musa de la plaça Reial

Dissabte 17 de novembre de 1962. Mentre la Gloria Stewart canta «My funny Valentine» al Jamboree amb el grup dels germans Hand, al carrer d’Aragó un noi troba casualment el cadàver del propietari d’una fàbrica de làmpades. Al Jamboree hi ha un públic bigarrat de mariners de la Sisena Flota americana, putes i joves aficionats al jazz amb jersei de coll alt, pipa mig apagada i ulleres de carei que discuteixen de música, política i filosofia. Ni els uns ni els altres sospiten que es convertiran en caps de turc d’una operació de la policia franquista per desmantellar el que llavors es considerava el Saint Germain barceloní. Molts anys després, un jove estudiant entrevista algú dels que va viure aquella època. El seu avi era crític musical i en vol reconstruir la seva memòria per saber qui és ell i d’on ve.
Rafael Vallbona recupera l’efervescència de la Barcelona més canalla i clandestina dels anys seixanta, amb un true crime que ens trasllada a una ciutat a l’ombra de la censura i la repressió del franquisme.